1.       La família és l’ àmbit de vida estable entre un home i una dona, que comparteixen el seu amor i lleialtat mútuament i resten lliurement oberts a l’acolliment de noves vides.

 

2.      La família és l’àmbit ordinari on cada ésser humà aprèn a viure la solidaritat i l’amor cap als altres. És en el si de la família on aquest s’inicia en la vida social, rep la formació més bàsica i assenta els fonaments dels seus futurs trets vitals, del caràcter, de la sensibilitat i de l’estabilitat emocional.

 

3.   Promoure l’estabilitat de la família és, doncs, contribuir al bé de la societat  sencera i al futur d’un món solidari, obert i en progrés social constant.

 

4.       La societat ha de comprendre les dificultats i ajudar a aquelles famílies en les quals, per circumstàncies diverses, els fills només conviuen amb un dels seus pares.

 

5.      Les lleis han de defensar tota vida humana, sense excepcions, tot establint mecanismes jurídics que garanteixin la conservació de la vida, la salut i la dignitat de tots, des de la concepció fins a la mort natural. Cal emprar tots els mitjans legals per evitar qualsevol maltractament físic o moral de les persones o conductes degradants induïdes, especialment menors d’edat, als més desafavorits i als més febles.

 

6.    Totes les famílies tenen dret a uns ingressos suficients que permetin als seus membres viure amb dignitat. La societat i els seus representants legítims han de vetllar perquè no manquin a cap comunitat familiar els recursos mínims per tal de fer front a situacions difícils derivades d’un atur perllongat, problemes de salut, accidents o catàstrofes, i altres.

 

7.     La societat ha d’arbitrar els mitjans necessaris perquè puguin formar-se lliurement noves famílies, tot donant-les facilitats per accedir a un habitatge digne.

 

8.  Tots els membres de la família són co-partícips de la vida i del treball de la llar. La societat ha de fer tot el possible perquè les tasques domèstiques tinguin un reconeixement social. No representen una activitat de categoria inferior, sinó un gran servei als altres i una contribució important al benestar de tots. Les persones que realitzen treballs de la llar o es dediquen a atendre a la pròpia família han de rebre prestacions socials familiars a les de la resta dels ciutadans.

 

9.    Al nivell que ho permetin les condicions concretes de les persones i les famílies, els ancians han de poder seguir vivint a la pròpia llar o amb els seus familiars. Els familiars són, abans que el conjunt de la societat, els primers responsables d’atendre la seva pròpia gent gran. Els que en tenen cura, a més alliberen a la societat d’importants despeses i esforços i per això les institucions públiques els han d’ajudar.

 

10.   Correspon a cada comunitat familiar – entesa d’acord amb el que s’ha dit a l’article primer – la decisió lliure de tenir cada fill sense, però, que els fills puguin ser considerats com a objectes de caprici. L’administració pública ha de vetllar perquè la decisió dels pares pugui prendre’s sense pressions i ajudar conseqüentment els qui decideixen tenir més fills o adoptar-los, els qui acullen altres persones en el si de la família i els qui tenen a càrrec seu persones malaltes, ancianes o minusvàlides, tot valorant de manera positiva el paper social d’aquestes decisions.

 

11.   Correspon als pares decidir, d’acord amb les seves pròpies conviccions ètiques i religioses, la formació dels fills durant la minoria d’edat, així com la lliure tria dels centres educatius homologats de la seva confiança, sense que aquesta elecció comporti càrregues suplementàries que discriminin uns ciutadans envers els altres.

 

12.   Els mitjans de comunicació poden contribuir en gran manera al desenvolupament integral de la persona. En aquest sentit no han de difondre – En particular en horaris infantils – continguts que fomentin la violència, la banalització del sexe i el desmesurat consumisme, així com missatges que promoguin el consum de substàncies nocives per a la salut, els jocs d’atzar, o que atemptin contra valors bàsics de la persona, de la família o de la societat, tal com s’especifica en els codis deontològics signats per la major part dels mitjans de comunicació social.